(...) La història de les literatures romàniques medievals ens ha llegat un patrimoni líric considerable del que destaca per la seva notorietat l’obra de diversos monarques, en aquest cas es tracta del monarca Alfons X (1221-1284) anomenat “El Savi”, Rei de Castella, Lleó i Galícia. El monarca utilitza la llengua gallega des d’una perspectiva panromànica, ja que el gallec a l’edat mitjana gaudia de gran prestigi, i era utilitzat per trobadors de diferents procedències, com el trobador italià/occità Raimbaut de Vaqueiras, el trobador català Cerverí de Girona , o un bon nombre de trobadors castellans que van redactar les seves obres líriques en llengua gallega, entre ells, el Rei Savi.La nostra és una aproximació interdisciplinària que té com a objectiu conèixer els mecanismes de composició musical i textual que confereixen unitat i dinamisme a la lírica monòdica cortesana. Això no obstant, abordarem preferentment l’aspecte melòdic, el de la composició musical, però també el poètic, tant en l’aspecte lèxic i sintàctic, com literari, en els casos en què la música hagi estat un factor determinant per la seva intenció poètica. És per això que tractarem la vessant intertextual i intermelòdica amb l’objectiu de fer comprendre el lector i l’auditori que aquestes obres estan prenyades de registres connotatius conscients que converteixen l’obra monòdica en una polifonia de significats. (...)

 

(...) L’elecció d’Alfons X i del repertori marià alfonsí rau en què aquesta és una obra que respon a un projecte unitari intel·lectual i que és fruit d’una planificació literària, musical i ideològica. El seu autor-compilador, el Rei Savi, era conscient de la importància de la seva tasca i per això es va entossudir en la confecció d’uns manuscrits que actualment constitueixen un dels monuments no només de la lírica medieval sinó també de l’univers social i de la vida quotidiana de l’edat mitjana romànica, per la inestimable informació que les imatges de les miniatures ens proporcionen tant de la cort i de l’aristocràcia o del món quotidià i popular medieval, com del propi monarca. (...)

 

Extractes del Pròleg d'Antoni Rossell