Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seva condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones. 

La seva mirada, a més, s’enriqueix amb les particularitats amb què es troben les dones immigrades a Europa, que experimenten la següent paradoxa: viuen en una societat moderna i democràtica, on la igualtat de drets és una realitat legal i on existeix una consciència feminista creixent, i, en canvi, a les “filles” de procedència migratòria musulmana encara els costa treure la veu a l’esfera pública per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.

Najat El Hachmi va néixer a Nador (Marroc) el 1979, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va venir a viure aquí gràcies al reagrupament familiar. És llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona. Publica habitualment articles a la premsa i ha col·laborat en diversos programes de ràdio. L'any 2004 va publicar Jo també sóc catalana (Columna). La seva primera novel·la, L'últim patriarca (Planeta, 2008), va rebre el Premi Ramon Llull 2008, ha estat finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009 i guanyadora del Prix Ulysse a Còrsega. La novel·la ha estat traduïda a deu llengües i ha portat la seva autora a viatjar per tot el món.