Durant prop de dues dècades, la rutina creativa d?Arun Kolatkar va consistir a asseure?s en una taula de la cafeteria Wayside Inn, al barri de Kala Ghoda, al sud de Bombai, i observar amb atenció amorosa la vida que es desplegava sobre l?illot de trànsit que es veia des de la finestra. El resultat és "Kala Ghoda Poems", una simfonia urbana, un autèntic retaule on tenen cabuda tots els éssers que habiten la ciutat, sobretot els més marginals. Allò que interessa el poeta és la narrativa callada dels humils, les microhistòries que s?amaguen sota la pell lluent de la gran ciutat i que no sabem ?o no volem? veure. La lent poètica de Kolatkar treballa com una lupa que enfoca els aspectes aparentment insignificants i els engrandeix davant nostre convidant-nos a descobrir el miracle de la quotidianitat. Com s?ha dit de l?Ulisses de Joyce, també llegint aquesta simfonia urbana que és "Kala Ghoda Poems" podríem reconstruir la ciutat de Bombai si mai desaparegués. La veu de Kolatkar és crítica alhora que compassiva, antièpica i antidogmàtica com poques, sempre intel·ligent i dotada d?una profunda empatia fins i tot envers allò que denuncia. Sovint s?hi percep un toc surrealista no exempt d?humor i tendresa. Aquesta és la primera vegada que un llibre de l?autor es tradueix al català. Arun Kolatkar neix a Kolhapur (Maharashtra, l?Índia) el 1931, en el si d?una família hindú molt humil. Després d?estudiar art, s?estableix a Bombai, on treballa com a publicista i on entaula amistat amb altres creadors ?pintors i poetes? compromesos amb la renovació del panorama cultural. El seu tarannà eclèctic el duu a buscar inspiració tant en la cultura popular (en el moviment devocional bhakti) com en la contracultura dels anys seixanta (n?és una prova l?amistat amb Allen Ginsberg). Escriu indistintament en anglès i en marathi. Publica el primer llibre de poemes, "Jejuri", als quaranta-quatre anys, amb què obté el Commonwealth Poetry Prize. No publica cap altre llibre en anglès fins poc abans de morir, quan veuen la llum "Kala Ghoda Poems" i "Sarpa Satra". Mor a finals del 2004, a la seva vila natal. El 2010 apareix "Collected Poems in English", que el consagra com una veu fonamental de la poesia contemporània.Una simfonia urbana, un autèntic retaule on tenen cabuda tots els éssers que habiten la ciutat