Després de la mort del seu marit, Ramatoulaye, una dona de mitjana edat ide classe acomodada de Dakar, escriu una llarga carta a la seva millor amiga,Aïssatou, durant la imposada reclusió que l’islam exigeix després d’una mortpropera.La carta de la Ramatoulaye és una seqüència de reminiscències, al-gunes de nostàlgiques i d’altres d’amargues, dels moments més significatiusdel seu passat, però també una reflexió del conflicte emocional que es va obrirentre ella i el seu marit quan aquest va decidir prendre una segona muller, idesfer, així, vint-i-cinc anys de vida matrimonial i d’amor.A través d’aquestaobra, Bâ relata el tràngol de les dones musulmanes amb estudis al Senegaldels anys setanta, però també el de moltes dones d’avui que, indignades ambles tradicions que permeten la poligínia, habiten un entorn social dominat peractituds i valors que els neguen els mateixos drets i estatus que els homes. Unretrat de la condició de la dona africana en un país que emergia del dominicolonial i redescobria la seva pròpia identitat.