Aquest volum ens dona moltes pistes de la personalitat, les circumstàncies i els interessos de dues figures clau de la filosofia contemporània.

A mitjans de setembre del 1939, Hannah Arendt escriu a Günther Anders, des de París, per posarlo al corrent de les vicissituds que vivia intentant fugir de l’avançada del nazisme. Anders, que havia estat el seu marit i ja vivia als Estats Units, utilitza tots els seus recursos per ajudar-la, a ella i a altres persones del seu entorn. Aquesta és la primera carta d’una correspondència que no solament dona fe del moment vital que travessaven aquests dos grans pensadors del segle xx, sinó que reflecteix l’amistat i el respecte intel·lectual mutu que els va acompanyar sempre. La urgència d’un visat, la necessitat d’aprendre l’idioma de la terra d’acollida, l’homenatge a Walter Benjamin, la relectura conjunta de Rilke...