Un lloc recòndit davant la mar. Dues desconegudes. Una malaltia i l’acompanyament a la mort. Un relat de descoberta, de noves mirades i de com les herències familiars pesen massa en les decisions. Una meditació sobre les relacions i l’amor quan la vida s’acaba.

En el poble clivellat pel riu de la segona història, hi viuen dones que són com volcans. Fortes, perseverants, incontrolables, càlides, potents. Foc i terra. Una comunitat feta roca a roca, tan hipnòtica i excepcional com un volcà en erupció.

Els arbres són capaços de fets inimaginables. A través de les arrels es cuiden, s’alimenten, es protegeixen. Aquestes tres dones es troben quan ja es pensaven que tenien totes les amistats fetes i cultiven una relació assaonada, profunda, que omple els buits i els enyors. La construcció de nous records quan comença a desaparèixer la memòria de les persones que ens han fet qui som.

El dol, la pèrdua, el consol. Com s’omple l’absència als dotze anys? Només amb la veritat.