La Clara té quaranta-cinc anys i és professora de literaturafrancesa a Andorra la Vella. Després d'un frec a frec amb lapandèmia, la malaltia i la mort no queda indemne. La sevahistòria va de superació i d'un amor de joventut retrobatdesprés de més de vint anys. Va de l'amor de mare. Va dela família, tan necessària i sovint malauradament tan complicada.Va de la passió per la literatura i per l'art d'escriure. Vad'anades i vingudes entre Andorra i França amb un rerefonsde Resistència, de passadors i de la Segona Guerra Mundial.Va de sentir, de bategar les ales i de volar cada cop més altper sobreviure. Perquè la vida és un etern recomençar, coml'aleteig d'una papallona.