"Fills de la terra i el cel estelat" analitza els trets òrfics en alguns poetes catalans com Bartra, Espriu, Riba o Vinyoli, entès l’orfisme com una actitud religiosa i estètica afí a les idees de la salvació per la Memòria i la Poesia. Aquests poetes comparteixen un conjunt de mitemes entorn de la figura d’Orfeu, no solament pel que fa a motius sobre la vida com a exili, la pèrdua d’uns ideals, l’experiència de sacrifici i mort, la contemplació íntima de l’existència, el coneixement de l’ocult, la recerca de l’eternitat i l’absolut, etc., si més no la funció que té la poesia com a revelació.