Xammar, EugeniEugeni Xammar (Barcelona, 1888 - L'Ametlla del Vallès, 1973) va passar la major part de la vida fora de Catalunya. Interessat de molt jove per la literatura i per la política, i afavorit per la seva condició políglota, va conrear tota mena de periodisme per a diaris d'Europa i d'Amèrica. A Quaderns Crema han aparegut Periodisme (1989), Seixanta anys d'anar pel món (1991), L'ou de la serp (1998) i Cartes a Josep Pla (2000).En Xammar m?ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l?home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d?ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, la naturalesa d?home més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l?enteniment més clar. No passa dia que no pensi en ell, en el que m?ha dit i, sobretot, en el que m?ha insinuat. Després d?això, excuso dir que la meva més gran esperança és poder treballar un dia a Barcelona en alguna cosa amb en Xammar costat per costat.» Josep Pla (1927) «Si em prometeu que no ho heu de fer córrer, us diré que sou l?únic català que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us diré que teniu raó. Però en Carner és principalment un poeta i, a la prosa, les seves voies d?approche, que diem els francesos, són infinitament menys directes que les vostres. El senyor Pujols és un cas que cau fora de la llei general. Els demés són?o som?unes coques.» Eugeni Xammar (1925)