En aquella casa hi habitaven els fantasmes de les meves mares.» Així comença el fascinant relat de Carlota, que ens submergeix en els misteris i las passions ocultes d'una mansió en què van viure la seva mare, Elisa, i l'àvia, Sofia, totes dues mortes de molt joves. Carlota vol refer el fil de les seves vides, saber què va ocórrer, i per aconseguir-ho només compta amb les paraules de l'avi i, a vegades, amb els seus eloqüents silencis. Sofia, l'àvia, va morir als vint anys, després del part de la seva única filla, Elisa, que va morir a la mateixa edat en estranyes circumstàncies. Carlota recorre als papers oblidats a l'alcova, als comentaris familiars, al seu propi instint de dona, i coneix així les estranyes formes amb què es manifesta la passió, i la injustícia de les ganes de viure truncades per una mort arribada massa d'hora. Tot allò que anirà descobrint amb aquest viatge a través de tres generacions de dones afectarà Carlota d'una manera inesperada. A Les dones que hi ha en mi, finalista del Premi Planeta 2002, Maria de la Pau Janer desplega tots els seus recursos de gran narradora per oferir-nos una obra suggeridora i apassionant, que sedueix per la força de la narració i per la bellesa del món que ens descobreix.