L'autor narra alguns records de la vida al seu poble de Foios sota el franquisme i les seves vivències a París, on freqüenta de molt jove la Casa Regional Valenciana fundada pel seu pare, i a partir de 1959 el Casal de Catalunya, on coneixerà Romà Planas, a qui l'unirà una gran amistat i una trajectòria política en comú de tota una vida. Des del primer moment al costat de la Generalitat de Catalunya i del seu president exiliat, els dos amics fundaran, amb un grup de joves catalans, la Joventut del Casal i crearan la revista Foc Nou, òrgan de la Joventut; organitzaran el 1965 els Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, que mobilitzarà per primera vegada el conjunt de forces polítiques de l'exili i, a partir de 1967, instauraran la Festa del Llibre Català a París. El 1969 fundaran amb Jordi Pujol les Edicions Catalanes de París. L'evocació de les seves vivències serveix de fil conductor a l'autor per explicar la seva identificació amb els vells vençuts i rendir a la generació que va defensar les llibertats i la justícia social en una guerra fratricida sense pietat, la gratitud i el reconeixement que es mereix.Quan el seu pare, el poeta valencià Angelí Castanyer, s'exilia el febrer de 1939, l'autor tenia divuit mesos, i nou anys quan a l'agost de 1947 passa clandestinament a peu els Pirineus amb la seva mare per retrobar-se la família al complet. El 23 d'octubre de 1977, després de trenta anys de vida a França, forma part del reduït grup que acompanya el president Tarradellas en el seu retorn de l'exili i és testimoni privilegiat d'aquella jornada històrica a Barcelona. Els valors dels vençuts no vol ser un llibre de "batalletes" tot i que es basi en unes vivències. Tampoc no és una novel·la, i encara menys pretén ser un assaig històric; com escriu l'autor, "és la forma més civilitzada que he trobat de passar comptes amb el franquisme".