Per una d’aquestes subtils conjuntures, en els últims anys, pocs, hem viscut un interès col·lectiu per tornar a mirar cap al passat i ajustar comptes —comptes morals, per suposat— amb la Guerra Civil i el franquisme. És a dir, per establir fets i culpes, culpes no pas individualitzades en persones concretes, sinó encarnades en ideologies, moviments, bàndols. Fosses comunes, nens perduts del franquisme, presons de Franco, censura, postguerra, tot ha estat posat un altre cop sobre la taula, trencant així l’inclement pacte d’oblit que va imposar la transició democràtica dels anys 70. Posat sobre la taula sense odi i gairebé sense ressentiment: amb voluntat d’entendre un període històric i les persones que el van viure; i recuperar, de passada, la memòria dels que hi van morir. Aquesta és la intenció de les converses recollides en aquest llibre.