Aquesta obra analitza de forma rigorosa les condicions de treball, les expectatives i els mecanismes de lluita i resistència de les primeres mestres oficials catalanes. L'estudi d'aquest col·lectiu és especialment revelador, atès que ens permet conèixer com se'n van sortir les primeres dones que van accedir a un àmbit professional considerat masculí. A mitjan segle XIX el magisteri oficial encara era un col·lectiu amb una escassa participació femenina i l'ensenyament formal es vinculava a la figura masculina del mestre d'escola. En canvi, es menyspreava la llarga tradició educativa femenina no formal relacionada amb la cura de la infància il'aprenentatge artesanal, el llegat de les antigues costures. Aquest doble punt de partida permet plantejar innovadores línies d'anàlisi i qüestionar molts dels tòpics que s'han bastit al voltant del fenomen anomenat feminització de l'ensenyament. Un dels tòpics desestimats per l'autora és el que pretén identificar la incipient figura de la mestra d'escola amb la imatge burgesa de la mare de família. Aquest llibre demostra que les mestres del segle XIX no van seguir un camí planer, sinó que van haver de lluitar per accedir plenament al magisteri i per fer valer els seus legítims drets laborals.