La Guerra Civil espanyola va incidir de ple en una generació de joves que s'allistaen per defensar la legalitat republicana, uns joves que van pagar molt cara l'efervescència del moment. Molts hi van perdre la vida. D'altres van perdre la seva joventut en un cruel periple per presons, camps de concentració i batallons de treballadors. Les noves autoritats franquistes no van escatimar esforços per tal que els republicans purguessin el crim d'haver defensat la legalitat del govern de la Segona República. Tàrio Rubio va ser uns dels centenars de milers de republicans que, en un moment o altre, van patir la crua i dura repressió del nou règim. Tàrio Rubio explica en aquest llibre, en primera persona, les seves vivències a les presons, camps de concentració i batallons de treballadors franquistes. Les seves memòries fan patent les penalitats que es van veure obligats a patir tots els que van acabar sent, en un moment o un altre de la seva vida, presoners de Franco: la repressió, la gana, les nul·les condicions de vida, els maltractaments físics, el bombardeig constant de propaganda franquista. En definitiva, un llibre que lluita contra l'oblit de la nostra història més recent, amagada i negada durant dècades. Biografia:Va néixer l'any 1920 a la vila de les Useres, a la província de Castelló de la Plana. A Vila-real va viure la proclamació de la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil espanyola. La tardor de 1937, amb només 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar la legalitat republicana, però el juny de 1938 va ser fet presoner, circumstància que marcà l'inici del seu llarg periple per l'univers penitenciari franquista. Va passar pels camps de concentració de la Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, de Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d'Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors pe- nats 95 per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba). El 1945, finalment alliberat, marxa a Catalunya en un intent de començar una nova vida, tot i que el seu passat roig i republicà sempre l'acompanyà. Amb l'arribada de la democràcia ha invertit grans esforços en recuperar la memòria històrica a través de la participació en diferents associacions d'expresos polítics, la realització de xerrades, conferències, entrevistes.