Josep M. Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona, 1936) va començar a publicar als diaris de la seva ciutat natal. En només deu anys, des del 1926, quan arriba a Barcelona, fins al dia del seu assassinat, l'activitat de Planes és frenètica i prou consistent com per fer-se un nom en una societat en ebullició. Als vint-i-dos anys entrà a treballar a Mirador, un any després participà en la constitució d'Acció Catalana com a partit, acte seguit fou enviat com a corresponsal a París pel diari La Publicitat, on va aprendre-hi nous estils de fer periodisme i, en tornar fou director del setmanari satíric El Be Negre i de la revista il·lustrada Imatges, a més de col·laborar en diaris esportius (La Nau dels Esports, L'Esport Català) o en d'altres d'informació general, on s'especialitza en el retrat de l'oci barceloní: les estrenes, els bars de copes, el futbol o el ciclisme. L'any 1934 inicià un seguit de reportatges sobre els pistolers, tant anarquistes com falangistes i d'Estat Català, el posaran en el punt de mira de la FAI, que el detingué i l'assassinà poc després de començada la Guerra Civil. Tot just tenia 29 anys.