Castellet, Josep MariaJosep Maria Castellet (Barcelona, 1926) ha tingut un paper destacat en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Des de la dècada dels cinquanta ha participat activament en un seguit d'empreses de molta importància, en la seva condició polifacètica de crític literari, intel·lectual i editor. La seva obra comprèn assaigs com La hora del lector (1957), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) o Josep Pla o la raó narrativa (1978), antologies de tanta transcendència com Veinte años de poesía española (1960), Poesia catalana del segle XX (1963, amb Joaquim Molas) o Nueve novísimos poetas españoles (1970), i llibres autobiogràfics tan remarcables com Els escenaris de la memòria (1988), Dietari de 1973 (2007) i Seductors, il·lustrats i visionaris (2009).Però, més enllà d'això, Castellet s'ha implicat en projectes que van des de la fundació de la revista Laye fins al Pacte Cultural de Catalunya, passant per l'homenatge a Antonio Machado del 1959, el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els diálogos Catalunya-Castella, la Comunitat Europea d'Escriptors, els premis internacionals de literatura Formentor, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o Edicions 62. El 2009 li ha estat concedit el Premi Nacional de la Cultura 2009 a la trajectòria artística i professional i el 2010 el Premio Nacional de las Letras Españolas. Els escenaris de la memòria és un recull de textos memorialístics pel qual desfilen personatges diversos (Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Arangueren, Mary McCarthy i Gimferrer) a qui Castellet ha conegut amb més o menys assiduïtat. Amb penetració i agudesa, Castellet suggereix un gènere nou, de gran amenitat, en el qual fragments de la seva autobiografia es creuen amb la vida d'algun dels grans actors de la faràndula literària dels nostres dies.