«He de posar paraula sobre paraula de quina manera em vaig enfonsar la vida.» El protagonista d’El temps és mentida està decidit a fer una novel·la diferent. Serà «una narració cosida de preguntes en l’aire, una novel·la omnívora» que encara no sap del cert què devorarà. Però és un risc que cal assumir per a estirar el fil del passat i aconseguir la confessió d’uns fets que l’obsessionen des de fa anys.  

La tensió entre la denúncia i el silenci, entre el record i l’oblit, entre la justícia i la tolerància acomodada amenaça aquest personatge marcat pel desengany, el fracàs i la sordidesa.