Aquest llibret versa sobre el conflicte lin­güístic a les illes Balears i Pitiüses durant la Segona República. En termes generals, l’adveniment de la democràcia republicana suposà avenços per al reconeixement jurídic de la llengua catalana, però aquests es limitaren al Principat de Catalunya, on tampoc s’instaurà el règim juridico­lin­güístic votat per la majoria política i social. En canvi, allà on els nacionalismes alternatius a l’espa­nyol no eren majoritaris, com a les illes Balears i Pitiüses i el País Valencià, no només no s’assolí l’autonomia ni l’oficialitat de la llengua del país, sinó ni tan sols el que autoritzava la mateixa legis­lació espanyola, com palesa el fet que no s’hi apli­qués el decret de bilingüisme a les escoles. I és que, durant la Segona República espanyola, ro­man­gueren les condicions per a la continuació del conflicte lingüístic, que s’aguditzaria durant la dictadura franquista i prosseguiria sota el règim de la monarquia reinstaurada.