Els pobles es configuren al llarg dels segles per la llengua i la cultura amb què s’identifiquen, pel paisatge que reconeixen com a propi, per les fites històriques que comparteixen, per l’univers simbòlic que els uneix... Un dels referents més comuns entre els catalans és sant Jordi, un militar de l’època de Dioclecià martiritzat perquè es va negar a abjurar la fe cristiana, associat després a la llegenda de l’heroi que mata el drac per rescatar la princesa. Mite molt popular a Europa, l’any 1456 se’n va instaurar la festivitat a Catalunya i n’ha esdevingut patró com a exponent de coratge, de dignitat, de superació de les forces destructives, d’amor, d’espiritualitat, de cultura.

Hi van col·laborar poetes i artistes tan fonamentals, tan diversos i tan decisius com, entre els escriptors, Salvador Espriu, Joan Oliver “Pere Quart”, Miquel Martí i Pol, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho, Blai Bonet, Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Olga Xirinacs, Joan Margarit, Narcís Comadira, Marta Pessarrodona, Pere Gimferrer... i, entre els pintors i escultors, Joan Rebull, Joan-Josep Tharrats, Josep Maria Subirachs, Montserrat Gudiol, Manuel Cusachs, Perejaume...