Irène Némirovsky va néixer a Kíev l'any 1903 al si d'una família acabalada que va fugir de la revolució bolxevic i es va establir a París l'any 1919. Filla única, la Irene va rebre una educació exquisida, tot i que va tenir una infantesa infeliç i solitària. Anys abans d'obtenir la llicenciatura en Lletres a la Sorbona, ja va iniciar la carrera literària amb la publicació l'any 1921 de Nonoche chez l'extralucide a la revista bimensual Fantasio. Però l'any 1929 assolí la fama amb la segona novel·la, David Golder. Va ser el començament d'una trajectòria billant que va consagrar Némirovsky i la va fer destacar com una de les escriptores més prestigioses de França, elogiada per personatges tan rellevants com Jean Cocteau, Paul Morand, Robert Brasillach i Joseph Kessel.

Dissortadament, la Segona Guerra Mundial li va estroncar tràgicament un destí de glòria. El règim de Vichy li va denegar diverses vegades la nacionalitat francesa i va ser deportada a Auschwitz, on va morir l'any 1942, com el seu marit, Michel Epstein.

Seixanta anys més tard, el 2004, Némirovsky va recuperar el primer pla de l'actualitat literària amb Suite francesa, l'obra que la va impulsar fins al cim i per la qual va rebre el premi Renaudot, entre moltes altres distincions, i la que la va fer figurar entre els grans escriptors del segle XX.