En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent "de celler" a ser considerats un símbol central de l'imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l'àrea d'influència de l'activitat castellera s'ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d'explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d'un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s'estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d'una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.