Aquest llibre estudia els orígens de la Societat Obrera de Tivissa, tot intentant explicar les causes materials i ideològiques que van portar un grup de pagesos a unir-se, a principis del segle XX, per tal de millorar la seva precària existència i defensar els seus drets i interessos. Una associació d'aquest tipus, molt influenciada pel republicanisme i pel socialisme, va adquirir des de bon principi un caràcter reivindicatiu que no va tardar a entrar en conflicte amb les classes benestants de Tivissa i els seus defensors. L'enfrontament entre els pagesos organitzats en la Societat Obrera i els seus opositors serà constant i, en més d'una ocasió, esclatarà amb una violència extrema. Com a rerefons d'aquestes lluites, hi trobarem les transformacions que s'havien produït en l'estructura de la propietat agrícola, la lluita per les terres comunals i la crisi que patia el sistema polític de la Restauració. El treball, basat en la documentació que encara avui dia es conserva i en la recerca en diversos i variats arxius i biblioteques, s'inscriu dins els estudis de l'associacionisme agrari català de principis del segle XX.