La poesia dÆAntonella Anedda sÆha caracteritzat sempre per oferir una mena de mirada amb raigs infrarojos, amb una destresa perceptiva capaÇ dÆil·luminar figures imperceptibles, dÆevocar abséncies i mancances. I també en aquest llibre, tot explicant les tragédies dels migrants que sÆofeguen al Mediterrani o la vida de qui ha de buscar restes de menjar als contenidors de les escombraries, és sobretot a través de poderoses imatges que la poeta italiana&nbsp,ens va anticipant les diferents&nbsp,historiae. Imatges que treuen a la llum el que no volem veure.&nbsp,Al centre del poemari, doncs, podem trobar tot el que sÆha reprimit al llarg de la história dÆOccident, peró ben entreteixit amb incursions en la llengua sarda i altres elaboracions de dol personal. Com si no hi hagués cap diferéncia entre el públic i el privat i lÆangoixa formés part d'un tot.&nbsp,Més enllá de la história, tot i aixó, ens trobem amb la geografia i la geologia. Així, la primera i lÆúltima seccions, que emmarquen el nucli més polític del llibre, estan dedicades a paisatges al mateix temps concrets i metafísics, i als ossos dels morts, que ens recorden que també lÆésser humá pertany a la naturalesa mineral de lÆunivers.