L’"Assaig sobre Parmènides" de Françis Marie Riaux (1810-1883) és un text quasi de culte en la tradició doxogràfica d’aquest filòsof presocràtic i reflecteix la mirada sobre Grècia que tenia la generació que havia nascut a França al temps del Primer Imperi napoleònic (1804-1815) i que construí la tradició historicista i positivista de la Segona República (1848-1852) i especialment de la Tercera a partir de 1870. És, doncs, un testimoni retrospectiu de l’època on el coneixement de la tradició clàssica fou mes àmpliament divulgat tant a l’escola com en la cultura popular.