Víctor Sunyol (Vic, 1955) és escriptor i editor. A LaBreu ha publicat dos llibres de narrativa: Birnam (2014) i Amb Nausica (2019). Entre la seva obra poètica destaquen Moment, poesia 1982 – 1985 (1995), Stabat (2003), i NO ON (rèquiem) (2008). L’any 2019 va publicar Des de quin on? Antologia 1976-2017, una tria personal de tota la seva poesia publicada fins aleshores que conté els llibres de poesia Tres poetes 1980: (Interiors) des d’un interior holandès (1980, premi Amadeu Oller), Quadern de port (1998, Viola d’Argent dels Jocs Florals de Barcelona), Quadern de bosc (1999, premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March), Stabat (2003, premi Parc Taulí) i Des d’ara (2004, premi Rosa Leveroni). És editor de Cafè Central. Ha escrit textos de crítica literària i assaigs sobre poètica, creació i aspectes de la cultura, i ha dirigit tallers d’escriptura i de recursos per a la creativitat.

A Atri trobem diversos materials fruit d’un diàleg artístic. A «amb diògenes» fa una al·legoria i retrat de Diògenes, la persona que es va voler despendre de tot per viure en la puresa. Sunyol el cita, i amb ell, desconstrueix les sentències de l’autor per crear una ressignifacació filosòfica. A “Mira” fa una recerca interior cap a clarividències. A «[N. del T.» ressegueix el traspàs d’una llengua en la traducció on no es pot fixar el sentit, explica el tremolar del llenguatge, parteix d’un poema inicial que després és glossat, punt per punt, amb altres textos d’estructura semblant, cosa que genera un efecte multiplicatiu, exponencial, o d’arbre. A «Ara» s’explora el silenci. La possibilitat que sigui l’última expressió real. Tot allò que no s’ha pogut dir cap en el silenci. La «no» representació com el confí tangible del llenguatge més real i comú en tots. Si la pedra és la primera escriptura, «Tantàlica», allò del llenguatge que es fa palpable. Hi ha un afany de desprendre’s, de callar dins el poema reverberant en les idees.