Sagesse és el cinquè recull poètic de Paul Verlaine i inaugura un tríptic religiós que anirà seguit d’Amour (1888) i Bonheur (1891). El poemari és el testimoni literari de la conversió al catolicisme del poeta i és fruit d’una època molt complicada que Verlaine, al costat del seu amant i també poeta Arthur Rimbaud, va mantenir amb la societat de l’època. Versos, violència i absenta. Molta absenta. La tarda del 10 de juliol de 1873, en una habitació d’un hotel de Brussel·les, els dos amants van tenir l’enèsima disputa. Rimbaud va anunciar a Verlaine que el deixava i que se’n tornava a París. L’altre, colèric i borratxo, va disparar-li dues bales. La primera va ferir el canell del jove i la segona va impactar contra la paret. Verlaine va ser condemnat a dos anys de presó. Va complir la pena primer a Brussel·les i, després, a Mons. I va ser mentre estava empresonat, a soles amb la seva ànima, que va veure la llum: «Qu’as-tu fait, ô toi que voilà, / pleurant sans cesse, / dis, qu’as-tu fait, ô toi que voilà, / de ta jeunesse?». Què n’havia fet, de la seva joventut? [...]

Sagesse és una sola paraula; un substantiu abstracte que amaga una gran complexitat. Prové de l’adjectiu sage i, per tant, el record de la infància, el sois sage que es diu als nens perquè facin bondat, és ineludible. Però també hi ha el sentit filosòfic, aquell que porta Verlaine a fer-se diverses preguntes metafísiques. Perquè sagesse és saviesa i sensatesa al mateix temps i perquè Verlaine troba en el dogma cristià de l’encarnació de Crist la clau per acceptar la seva dualitat. Si l’home va ser creat a imatge i semblança de Déu, si Déu el va crear així, no pot ser condemnat.

També espero no ser-ho jo per haver comès la temeritat de pretendre traslladar al català aquests versos de Verlaine sense ser poeta. Queden, encara, molts centenars de versos per traduir (i prosa!) i molts ponts lingüístics per construir. Amb aquesta proposta de traducció només he volgut fer un tros més d’aquest camí tan ple de revolts. Per dur-la a terme, he pres com a referència l’edició d’Olivier Serge Bivort, publicada el 2006 a la col·lecció «Le Livre de Poche» de la Librairie Générale Française. He triat aquesta edició perquè és la que es basa en la primera edició de Sagesse, publicada el 1881. Fins on n’he estat capaç, he procurat respectar la mètrica dels poemes originals (pentasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs i, sobretot, alexandrins) i, encara que sovint en assonant, he optat per mantenir la rima, perquè he considerat que era l’opció més respectuosa per fer sonar en llengua catalana els versos del poeta del mode menor, el poeta que considerava «la musique avant toute chose».

He trigat dos anys a traduir aquest recull; dos anys de dèria, de deixar-me endur pel món poètic i turmentat d’un dels més grans poetes de la literatura de tots els temps.

Marta Pasqual, traductora al Pròleg