«He trobat la meva llibertat a la presó.» Un diàleg intens de Jordi Cuixart i Gemma Nierga que permet comprendre una figura clau del present polític.     «El procés afecta emocionalment tots els catalans, tant si pengem banderes del balcó com si ens prenen per equidistants, i els periodistes hem d'intentar prendre distància i explicar què està passant ara i aquí», afirma Gemma Nierga. Amb aquesta ferma voluntat, ha pogut conversar tres dies amb en Jordi Cuixart en un locutori de la presó de Lledoners. I en un diàleg obert, amb franquesa i contundència, el president d'Òmnium es mostra en la seva dimensió més humana i també en la més política.   El llibre és fruit d'aquestes sessions que van tenir lloc en un entorn hostil com el del centre penitenciari, i amb un vidre que força a saludar-se com es fa entre reixes -posant les mans a la mateixa altura, palmell contra palmell- i reflecteix l'excepcionalitat del moment que estem vivint. Amb emoció sincera en alguns moments, amb rigor i sense renúncies a expressar les opinions personals, el diàleg aborda la trajectòria personal de Jordi Cuixart -els seus orígens familiars i la seva experiència professional-, la vida a les presons de Soto del Real i de Lledoners -la convivència amb els altres presos i moments durs com la vaga de fam d'alguns d'ells- i la política, des del paper d'Òmnium en la societat catalana fins a la manifestació davant de la conselleria d'Economia per la que està sent jutjat acusat de rebel·lió.   Amb extraordinària transparència, Jordi Cuixart mostra el seu tarannà i la seva visió de futur. «He trobat la meva llibertat a la presó. En una situació adversa, m'he trobat a mi mateix. Soc més lliure dins de la presó que la gent que és fora. Ho soc en parlar de política, ho soc perquè ja no puc patir pels altres», escriu.